Mapa de la catedral de Solsona
solsona
Amb una població que supera els 8.000 habitants i una extensió de 18 Km2, Solsona manté encara avui els seus principals atractius, la calma i la riquesa del patrimoni històric i cultural.La història amb què les restes de la muralla fortifiquen les cases del nucli antic enalteix la capital de la comarca del Solsonès, que des de fa més de 400 anys és ciutat -pel títol concedit pel rei Felip II- i seu de bisbat. Al segle X naixia l'actual Solsona a l'entorn del castell. I vuit segles després es construïa el monumental pont que desemboca a l'entrada principal de la ciutat des d'aleshores, el portal del Pont.
REFORMES A LA CATEDRAL
La reforma més negativa fóu la destrucció dels claustres romànics per dona-hi una forma neoclásica (1740-1745).En la restauració recent d’aquests claustres s’ha conservat en dues ales l’estil neoclàsic i en les altres dues s’hi ha deixat entreveure el romanic del segle XII. És interessant la portalada de set columnes amb una acurada decuració escultòrica, atribuida a Pere de Coma, mestres de cases, que construí la Seu Vella de Lleida.
catedral
La catedral és l’església principal de la diòcesi, mare de totes les esglésies del bisbat. És la seu, la càtedra del bisbe,que junt amb el capítol de canonges promou el culte i les celebracions litúrgiques. És lloc de pregària,espai de meditació i centre de grans celebracions eclesials. A més, el conjunt catedralici de Solsona sobresurt no sols pel seu significat religiós, sinó pel seu interès cultural i turístic. De fet, la catedral és un reflex de la historia de la ciutat i un focus d’atracció de molts visitants als quals ofereix religió, art, bellesa i història.
La col·legiata de Santa Maria de Solsona va ser una de les canòniques importants de Catalunya. De la seva primitiva església romànica (1070-1163)encara se’n conserven notables testimonis com els tres absis, el campanar ,el claustre ,el celler el menjador dels canonges, que és l’actual sala dels Sants Màrtirs.
Vers el 1299,el prior Pons de Vilaró inicià la construcció de la nau gòtica actual. Les obres quedaren interrompudes el 1348, a causa de la pesta negra i els anys de misèria que la van seguir.
A instàncies del rei Felip II,el papa Climent VIII creà un nou bisbat de Solsona (1539), i convertí l’església de l’antic monestir en catedral sota la mateixa advocació de Santa Maria. ‘Es llavors (1623)quan es construí el presbiteri actual, fent-lo del mateix estil gòtic de la nau. El campanar va ser allargat per tal que surtis per damunt de la nau gòtica (1597).
Amb la prosperitat econòmica dels segles XVII i XVIII, el conjunt catedralici es veu enriquit amb un creuer entre el presbiteri i la nau; a l’esquerra, s’hi col·loca la capella de la parròquia on el bisbe Mezquia hi fa construir l’altar barroc de la Mercè(1753) i, a l’altre cantó, s’hi posa (1727)la capella de la Mare de Déu del Claustre, patrona de la ciutat.
OLIUS
El municipi d’OLIUS és molt ample.Té una extendió aproximada de 54 Km2 i les seves terres rodeixen tot el terme de Solsona, meyns per la part nord. La parroquia de Sant Esteve d’Olius avarca la part oriental d’aquest municipi i limita amb Lladurs Navès,Clariana i Solsona.Amb la Reconquista apareixen les primeres noticies d’Olius. A l’any 985, el prevere Duran dóna una vinya a la casa de Sant Esteve. Això ens fa pensar que ja hi existia una església amb una comunitat de clergues que la servien.