catedral

La catedral és l’església principal de la diòcesi, mare de totes les esglésies del bisbat. És la seu, la càtedra del bisbe,que junt amb el capítol de canonges promou el culte i les celebracions litúrgiques. És lloc de pregària,espai de meditació i centre de grans celebracions eclesials. A més, el conjunt catedralici de Solsona sobresurt no sols pel seu significat religiós, sinó pel seu interès cultural i turístic. De fet, la catedral és un reflex de la historia de la ciutat i un focus d’atracció de molts visitants als quals ofereix religió, art, bellesa i història.

 

La col·legiata de Santa Maria de Solsona va ser una de les canòniques importants de Catalunya. De la seva primitiva església romànica (1070-1163)encara se’n conserven notables testimonis com els tres absis, el campanar ,el claustre ,el celler el menjador dels canonges, que és l’actual sala dels Sants Màrtirs.

 

Vers el 1299,el prior Pons de Vilaró inicià la construcció de la nau gòtica actual. Les obres quedaren interrompudes el 1348, a causa de la pesta negra i els anys de misèria que la van seguir.

 

A instàncies del rei Felip II,el papa Climent VIII creà un nou bisbat de Solsona (1539), i convertí l’església de l’antic monestir en catedral sota la mateixa advocació de Santa Maria. ‘Es llavors (1623)quan es construí el presbiteri actual, fent-lo del mateix estil gòtic de la nau. El campanar va ser allargat per tal que surtis per damunt de la nau gòtica (1597).

 

Amb la prosperitat econòmica dels segles XVII i XVIII, el conjunt catedralici es veu enriquit amb un creuer entre el presbiteri i la nau; a l’esquerra, s’hi col·loca la capella de la parròquia on el bisbe Mezquia hi fa construir l’altar barroc de la Mercè(1753) i, a l’altre cantó, s’hi posa (1727)la capella de la Mare de Déu del Claustre, patrona de la ciutat.